A l’oceà de la cultura sempre ha hagut un equilibri, diguem-ne ecològic. El peix gran es menjava el menut, i les editorials que amb prou feines podien sobreviure, evitaven com podien nedar a prop d’altres de la grandària dels cetacis. Han sobreviscut fins i tot les espècies més exquisides i buscades pels pescadors, aquelles editorials que al més pur estil artesanal han mantingut el seu tarannà i han apostat per la qualitat de les seues publicacions. D’altres que han optat per oferir al mercat uns productes a preus ajustats.
El món mariner ha sofert sotracs, tempestes, marejols… fins i tot l’espoli per part d’alguns pirates desalmats. A les aigües editorials també n’hi ha hagut sempre de pirates, que a través de la fotocòpia n’han fet de les seues. Aquests pirates reprogràfics han estat denunciats i perseguits per la llei, i en tots els casos sancionats. A les primeres pàgines de cada llibre ens recorden la prohibició de reproduir el llibre totalment o parcial per cap mitjà sense l’autorització prèvia de l’editor. Fins ara aquest era el repte: lluitar contra la pirateria en format paper, i això continuava tenint un cost de material. Els pirates pagaven per un material que ocupava un lloc als armaris i calaixos de casa. A la fi, pagar per pagar, molts es decidien per comprar el llibre.
Ara però, la lluita és ben bé una altra, els pirates han descobert el peix a la xarxa, una nova espècie de llibre en suport digital, que a més de no ocupar lloc a les prestatgeries, la captura il·legal els ix de franc. Dispositius com els lectors de llibres electrònics (e-reader) i, sobretot, les tabletes com l’iPad d’Apple.
Contra aquesta aventura s’ha alçat la veu del món editorial i han carregat contra aquelles pàgines web que permeten descarregar i intercanviar arxius i programes. I la ministra Sinde, que ha vist com primer ha patit d’aquella pirateria digital el món audiovisual de la cultura (el cinema i la música), ha decidit de carregar amb canonades contra els vaixells bucaners. Avui el Congrés votarà la coneguda llei Sinde, inclosa a la Llei d’Economia Sostenible, una llei que permet el fet de tancar pàgines web que vulneren la Llei de la Propietat Intel·lectual i que, d’aprovar-se entararia en vigor a partir de la propera primavera.
Si els jutges, fins ara no han vist cap il·legalitat en aquestes pàgines, i si el format digital ha fet rebaixar un 30% el preu dels llibres, si tot plegat fa que augmente el nombre de lectors al nostre país, amb unes estadístiques de lectura sempre per sota de tot Europa, potser d’aquesta tempesta vinga una calma.
Segons l’article que publica El País “La tableta da alas al libro 'pirata'” l’efecte de les descàrregues no autoritzades de llibres digitals han deixat d’ingressar més de 400 milions d’euros de gener a juny d’enguany. Uns mesos abans, l’11 de febrer, el mateix diari publicava un article d’Antonio Fraguas “La edición digital creció un 35% en 2009” on recollia les paraules que la ministra Sinde va pronunciar al Congrés:"El libro funciona; es una industria que destaca entre los sectores de nuestra economía que mejor han absorbido el tramo más duro de la crisis mundial". La ministra va assegurar que Espanya s’havia mantingut per damunt de la mitjana mundial quant a la publicació i exportació de llibres. I encara més, "Nunca se ha leído tanto como ahora en este país" va concloure la ministra de Cultura. Aleshores, on és el problema?
Imatge de http://futnatan.blogspot.com/
