dimarts, 21 de desembre del 2010

Una de pirates


A l’oceà de la cultura sempre ha hagut un equilibri, diguem-ne ecològic. El peix gran es menjava el menut, i les editorials que amb prou feines podien sobreviure, evitaven com podien nedar a prop d’altres de la grandària dels cetacis. Han sobreviscut fins i tot les espècies més exquisides i buscades pels pescadors, aquelles editorials que al més pur estil artesanal han mantingut el seu tarannà i han apostat per la qualitat de les seues publicacions. D’altres que han optat per oferir al mercat uns productes a preus ajustats.


El món mariner ha sofert sotracs, tempestes, marejols… fins i tot l’espoli per part d’alguns pirates desalmats. A les aigües editorials també n’hi ha hagut sempre de pirates, que a través de la fotocòpia n’han fet de les seues. Aquests pirates reprogràfics han estat denunciats i perseguits per la llei, i en tots els casos sancionats. A les primeres pàgines de cada llibre ens recorden la prohibició de reproduir el llibre totalment o parcial per cap mitjà sense l’autorització prèvia de l’editor. Fins ara aquest era el repte: lluitar contra la pirateria en format paper, i això continuava tenint un cost de material. Els pirates pagaven per un material que ocupava un lloc als armaris i calaixos de casa. A la fi, pagar per pagar, molts es decidien per comprar el llibre.

Ara però, la lluita és ben bé una altra, els pirates han descobert el peix a la xarxa, una nova espècie de llibre en suport digital, que a més de no ocupar lloc a les prestatgeries, la captura il·legal els ix de franc. Dispositius com els lectors de llibres electrònics (e-reader) i, sobretot, les tabletes com l’iPad d’Apple.

Contra aquesta aventura s’ha alçat la veu del món editorial i han carregat contra aquelles pàgines web que permeten descarregar i intercanviar arxius i programes. I la ministra Sinde, que ha vist com primer ha patit d’aquella pirateria digital el món audiovisual de la cultura (el cinema i la música), ha decidit de carregar amb canonades contra els vaixells bucaners. Avui el Congrés votarà la coneguda llei Sinde, inclosa a la Llei d’Economia Sostenible, una llei que permet el fet de tancar pàgines web que vulneren la Llei de la Propietat Intel·lectual i que, d’aprovar-se entararia en vigor a partir de la propera primavera.

Si els jutges, fins ara no han vist cap il·legalitat en aquestes pàgines, i si el format digital ha fet rebaixar un 30% el preu dels llibres, si tot plegat fa que augmente el nombre de lectors al nostre país, amb unes estadístiques de lectura sempre per sota de tot Europa, potser d’aquesta tempesta vinga una calma.

Segons l’article que publica El País “La tableta da alas al libro 'pirata'” l’efecte de les descàrregues no autoritzades de llibres digitals han deixat d’ingressar més de 400 milions d’euros de gener a juny d’enguany. Uns mesos abans, l’11 de febrer, el mateix diari publicava un article d’Antonio Fraguas “La edición digital creció un 35% en 2009” on recollia les paraules que la ministra Sinde va pronunciar al Congrés:"El libro funciona; es una industria que destaca entre los sectores de nuestra economía que mejor han absorbido el tramo más duro de la crisis mundial". La ministra va assegurar que Espanya s’havia mantingut per damunt de la mitjana mundial quant a la publicació i exportació de llibres. I encara més, "Nunca se ha leído tanto como ahora en este país" va concloure la ministra de Cultura. Aleshores, on és el problema?

Imatge de http://futnatan.blogspot.com/

dilluns, 6 de desembre del 2010

Desc-obrim la motxilla

Com a alumna m'hagués agradat formar part dels vint-i-sis cavallers i dames que, desposseïts de mòbils i armats amb draps, pals i poesia, es van atrinxerar al mas el Tamboril amb Cristina Marqués. Quan ens ho va contar el primer dia del curs i vam poder veure les imatges de l'experiència, vaig entendre com m'hagués agradat que m'explicaren la literatura, si més no aquesta part del segle XV. En tornar a revisar els recursos a la pàgina de la Fundació Bromera, m'he decidit a triar finalment aquesta experiència guanyadora del IV Premi d'Experiències de Foment de la Lectura "Ciutat d'Alzira" 2009, Ausiàs i Martorell a la motxilla. Desc-obrim els clàssics al batxillerat, de Cristina Marqués i Ferrer, perquè com a professora m'agradaria portar-la endavant alguna vegada.

http://laveraddominicana.wordpress.com/

divendres, 3 de desembre del 2010

Llibres a l'abast de tots


 Ja no hi ha excusa per a no llegir. La Xarxa de Lectura Pública Valenciana posa al nostre abast qualsevol llibre, fins i tot aquells en què no pensàvem. Si estem decidits a llegir només ens cal fer-nos el carnet de socis de les biblioteques valencianes, per a la qual cosa hem d'aportar només una fotografia de carnet. Amb això ja tenim la  possibilitat de llegir i l'oportunitat de trobar un llibre determinat o qualsevol a l'atzar, si ens pica la curiositat.
Podem triar al catàleg un títol, per exemple La casa de gel de Joan Pons, novel·la guanayadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2009. Si a la nostra biblioteca no està o no es troba disponible, podem a través de la xarxa encomanar el prèstec a una altra biblioteca. Continuant amb l'exemple la demanaríem a la Biblioteca Pública Municipal de Xilxes on es troba disponible, o també a d'altres de la comarca de l'Horta Nord com la Biblioteca Pública Municipal de Meliana.
Aquesta és una bona manera de democratitzar la lectura, de posar els llibres a l'abast de tothom. És la millor notícia de la globalització.

Fotografia de http://www.flickr.com/photos/21223234@N00/3333311950

dijous, 2 de desembre del 2010

Tu Enric, nosaltres lectors

A punt d'acabar el 2010, l'any Martorell, hem volgut contribuir a l'efemèride. Mentre els més majors visiten l'exposició dedicada a Joanot Martorell a la Biblioteca Valenciana després d'haver llegit el llibre Tirant lo Blanc, els més menuts, per la seua banda, esperen l'arribada d'un altre escriptor valencià que va recrear, a la seua manera, la història del nostre cavaller. També, com els més majors, han llegit el llibre corresponent a la celebració i adequat a la seua edat, Jo Tirant i tu Carmesina, publicat l'any 2006 per l'editorial Bromera i han treballat les popostes didàctiques suggerides per la mateixa editorial. Ara, amb la trobada amb l'escriptor d'Algemesí, Enric Lluch, els xicotets i apassionats lectors podran arredonir la feina feta. De segur que mai no oblidaran aquesta cita! I si us apunteu a la idea podeu posar-vos en contacte amb l'autor i repetir l'experiència. Ànim!

Foto de http://www.xtec.cat/ceipgaspardeportola/equipaments/Biblioteca/Matriu%20Biblioteca/escriptor/escriptor.htm

dimecres, 1 de desembre del 2010

Tot recordant Enric Solbes


L’imaginari popular és inesgotable. Quan pensem en les rondalles valencianes ens ve al cap el mestre Enric Valor, tanmateix l’any 2008, un altre escriptor valencià, Josep Franco, en va escriure unes altres sota el mateix títol, Rondalles valencianes. Aquesta obra, publicada dins la col·lecció «Grans Obres Bromera», responia a una edició molt acurada amb dibuixos d’Enric Solbes.

Malauradament, un any després de la publicació, el vint de desembre, l'il·lustrador d'aquest llibre moria de forma prematura a l'edat de quaranta-nou anys a conseqüència d'un vessament cerebral. Aquesta pèrdua va deixar orfes molts lectors valencians, ja que havia estat ell qui havia posat imatges a molts dels llibres que, sobretot a l'editorial Bromera, s'havien publicat fins el moment.

Havia nascut l’any 1960 a Alcoi i amb dèneu anys havia fet la seua primera exposició. Després va dissenyar un centenar de cartells, calendaris, imatges corporatives i, sobretot, més de quaranta llibres infantils i juvenils. Com a dissenyador gràfic, una part important del seu treball va estar presentar gràficament els llibres de Bromera i els espectacles d’Albena Teatre.

Si consulteu la seua pàgina trobareu que els seus dibuixos i cartells us són ben familiars ja que ha portat el pes de la imatge en campanyes de lectura, fires del llibre, biblioteques, festivals corals, concursos de bandes de música... per tot arreu de la nostra geografia. La seua obra és, en quantitat i qualitat, extraordinària i, com la de tots els bons artistes, perviurà per sempre.

Imatge extreta de http://www.bromera.com/

diumenge, 28 de novembre del 2010

El SOL de la lectura

Hi ha pàgines que són pous de recursos. És el cas de la pàgina del Servicio de Orientación de la lectura http://sol-e.com/. La comparació amb un pou no és per la foscor, més bé tot el contrari, és un pou amb molta llum, un SOL d'inabastable saviesa. Els lectors professionals i, també els qui no ho són, hi poden trobar orientació i consell. 

Per exemple si volem trobar informació sobre Ana Juan, la il·lustradora valenciana de qui ja hem parlat abans, només hem d'anar al menú de l'esquerra Museo del SOL. Es desplegarà una nova columna d'il·lustradors amagats darrere d'unes inicials. Cliquem sobre la J, i després, directament sobre el nom complet "Ana Juan". Aleshores apareixerà sobre el menú central la biografia i les il·lustracions d'aquesta artista del dibuix i del color. Entre els molts enllaços que ens ofereix la pàgina de la biografia trobarem el de la seua pròpia pàgina web.

Imatge de http://sol-e.com/


Premis Nacionals

Ana Juan és la guanyadora del Premi Nacional d'Il·lustració 2010, premi atorgat pel Ministeri de Cultura pel conjunt de la seua obra.

Aquesta il·lustradora valenciana, llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, ha col·laborat en revistes com Madriz, El Víbora, Metal Hurlant, Marie-Claire, New Yorker i diaris com El País i El Mundo. Les seues obres han estat exposades en ciutats com Ginebra, Madrid, Sevilla, Nova York, València i Barcelona, entre altres.

Fins avui no coneixia el nom d'aquesta artista ni, evidentment, sabia que li havien concedit aquest premi. Ara bé, quan he visitat la seua pàgina web me n'he adonat que alguns dibuixos de portades de llibres sí em són familiars de veure'ls a catàlegs o llibreries. És una llàstima com desconeguem els noms dels il·lustradors de llibres i en canvi sí que les seues obres ens són familiars. Haurien de tenir una publicitat semblant a la dels autors dels textos.



Agustín Fernàndez Paz va guanyar l'any 2008 el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, atorgat pel Ministeri de Cultura, per l'obra O único que queda é o amor. 

Aquesta (Només ens queda l'amor) i altres obres escrites en gallec han estat traduïdes i publicades per l'editorial Bromera. Jo he llegit alguna traducció com Cartes d'hivern i Aire Negre perquè ens la van oferir com a lectura obligatòria a l'institut.



Imatges 
http://www.newyorkerstore.com/  i  http://www.xerais.es/

dissabte, 27 de novembre del 2010

Els fabricants de muntanyes

A partir d'ara quan veja una muntanya pensaré que és un gegant calb que dorm clavat en terra. Quan veja una serralada pensaré que són les closques emergents dels gegants que, després d'una reunió, s'han quedat adormits sobre els camps. Si veig una plana esperaré l'arribada dels gegants...

L'editorial Bromera ha publicat aquest mes de novembre el llibre guanyador del premi Lazarillo d'il·lustració 2009 atorgat per l'Organització Espanyola del Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI). Al seu torn, les editorials Animallibres i Algar han publicat les versions catalana i castellana, respectivament.

L'autor de les imatges és Jorge del Corral, de qui podreu saber més coses i contemplar més il·lustracions si visiteu el seu blog.

divendres, 26 de novembre del 2010

Comencem

Després d'una pausa-café mamprenem les tasques que ens han encomanat a la quarta edició del curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, curs promogut per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

A la primera sessió vam tindre el plaer d'escoltar de primera veu,  Josep Antoni Fluixà, qui ens va explicar, amb moltes il·lustracions i anècdotes, com es crea un pla lector. El seu coneixement mestre va ser completat per les experiències molt interessants de Felip Kervarec i Cristina Marqués. Per acabar Fernando Lliso ens va documentar la part més tècnica de la sessió i ens va animar a visitar l'exposició "Joanot Martorell i els literats valencians del segle XV" a la Biblioteca Valenciana  on s'exposen els tres únics exemplars del Tirant de 1490.

La segona sessió molt més pràctica, amb pissara-clarió tradicional, pissarra digital, canó retroprojector i un ordinador per cap i barret, va ser la prova de foc del nostre contacte amb les TIC. Que si feu-vos un gmail, enceteu un bloc,etc... Sort, que d'entrada Rosa Mengual i Joan Carles Girbés ens van conduir per l'exploració d'altres blocs i pàgines web d'interés. L'apoteosi digital vingué de la mà de dos experts, Josep Lluís Ruiz i Sergi Mestre, novadors, que ens van ajudar a encetar aquesta tasca d'emblogats.